Hola amics,
Avui els parlaré sobre Joan Ponç.
Va néixer el 28 del mes de novembre a les dues del matí i sent per tant Sagitari com a signe. Va ser un part difícil, ja que varen utilitzar fòrceps per treure'l i li restaren marques al cap força temps.
Això va crear en el seu interior la creença de què el dolor era alguna cosa de consubstancial en el seu èsser, i molt possiblement el va ajudar a crear mons més onírics que el seu real on viuría amb més penúries.
Ponç es refería a la seva infantesa com a un autèntic malson, la qual cosa fa pensar que tal fet seria també d'una importància cabdal a l'hora de crear el seu imaginari. La seva educació va resultar més que traumàtica i fart de viure de cara a la paret tot el día, diu als seus pares que es suïcidará si no el treuen d'aquell infern que eren els escolapis de Mataró.
El seu afany pel dibuix i la pintura el fan anar a la cerca d'un mestre i el troba en el taller del pintor Ramón Rogent que l'acull amb afecte i comprensió.
El seu pare no veia amb bons ulls l'afició del fill per la pintura i li posa un ultimàtum o deixa la pintura, que és cosa de bohemis o a treballar, ell diu: treballar.
Més tard apareixeria un ésser màgic a la seva vida Joan Vinyals que li compra tota la producció i li fa de mecenes. Li organitza una exposició a Bilbao que causa l'espant del públic que el mira com a un petit monstre. Però ell resta content perquè les seves intencions són altres: ell pretén lluitar contra la pintura falsa, servilment comercial, ser un líder.
Un fet fortuït (un llibre del duaner Rousseau oblidat a una farmàcia de Gràcia) el posar en contacte amb Joan Brossa que seria el seu amic i col·laborador necessari per desenvolupar els seus anhels creatius i així apareixeria el grup del DAU AL SET juntament amb altres artistes d' innagable vàlua com eren el ja esmentat Brossa (poeta) Puig (filòsof) Cuixart, Ponç, Tàpies (pintors) i Tharrats (relacions públiques).
El DAU AL SET en el seu aspecte plàstic va quedar profundament impregnat de l'esperit d'en Joan Ponç essent l'únic que a través dels anys mantindría una línia més pròpia.”
